El pròleg del llibret «Cronicas de la sececión de las colónias de Cuba y Puerto Rico. Una aproximación histórica» de no més d’una seixantena de pàgines comença així:
Algunos, hoy en dia, aseguran que la sececión de Cuba y Puerto Rico tiene origen en las declaraciones del presidente Sagasta, “Apoyaré el estatuto de autonomía que salga del parlamento de Cuba y Puerto Rico”; pero en realidad la situación se gestó mucho antes. Este pequeño panfleto refutará tales opiniones y demostrará lo que fue un proceso irreversible.
Un lector informat serà capaç d’apreciar que l’autor, Nicanor de Xammar, no parlava precisament de la independència de les últimes colònies espanyoles, sinó de quelcom que encara no havia succeït i que la censura no li permetia expressar i hagué de camuflar darrera de Cuba i Puerto Rico: la independència de Catalunya. Escrit probablement durant l’any 1899 i publicat l’any 1923 per Edicions de la Mancomunitat és un dels llibres més perseguits i alhora desconeguts de la història espanyola recent.
Vilafestuc 