Sequera

Els últims dies tenim la mirada posada al cel. Fa mesos que les pluges no arriben i ja s’han endarrerit les tempestes de llibres de Juny. Tots tenim la paraula a la nostra ment encara que ningú s’atreveix a pronunciar-la. Jo ho faré. Sequera. Sí, a la vall de festuc estem enmig d’una de les sequeres més intenses i punyents que ens podríem imaginar i no tenim registres històrics que parlin de res semblant. Com sempre en aquestes situacions, tothom té la seva versió dels fets. Alguns creuen que va començar amb el robatori que vam patir mesos enrere, d’altres diuen que ve de més enllà, des del darrer empetitiment o fins i tot alguns parlen d’una conseqüència del canvi climàtic. Estem, però, d’acord en una cosa. Que si continua així, els festucs, les històries, les llimones, les bajanades i conreus de la vall es perdran i serà molt difícil recuperar-los.

En Perot Rocagirbada, pagès des dels dotze anys, actualment jubilat – tan jubilat com pot arribar a estar un pagès – ens parla de les collites.

Nosaltres, solíem, pels volts de Juny, sembrar llavors de contes i festucs que recolliríem, en els millors dels casos, a desembre i gener i ens permetien aguantar fins les verema de llegendes d’Abril. Però la manca d’aigua de pluges han matat els festuquers i totes les plantes narratives. El més greu de tot és que continuen produint les cloves, però dins no hi tenen res. Són pell sense ós. Forma sense substància. Històries sense gràcia.

En Dèdal Assiaurí és un llibreter i distribuïdor de llibres molt conegut a la comarca. Ens explica com es viu, del seu costat, aquesta sequera.

És un drama de magnituds catastròfiques. Nosaltres teníem una producció molt bona per aquestes dates que ens permetia, a l’Agost, descansar. Però aquest any descansem perquè no podem fer res. El nostre graner de llibres ressona de tant buit com està! Per ara tenim reserves per alimentar a l’Assiaure i als lletraferits uns mesos, però si no arriba un núvol d’inspiració aviat ens haurem de plantejar si tancar la paradeta!

Des de l’alcaldia de Vilafestuc es demana a la població que no caigui en alarmismes, i que amb uns petits canvis de mentalitat poden ajudar a conservar la collita i la imaginació a l’espera de les aneŀlades pluges.

Amb poca cosa n’hi ha d’haver prou. Senzillament, tancar l’aixeta quan ens rentem les dents, escriure quatre línies abans d’anar a dormir, dutxar-nos en comptes de banyar-nos i llegir els contes de núvol de l’estiu n’hi ha prou per passar aquests mesos de neguit. En tot cas el més important és somiar i recordar que això és una situació temporal i que tard o d’hora s’ha de resoldre.

Mentrestant, la població de Vilafestuc segueix inquieta i mira el cel de bon matí, al migdia i abans de pondre’s el Sol. I tots, tots, s’imaginen que d’un moment o altre del cel en sortirà un fort tro i començarà a ploure històries, narracions i litres i litres d’aigua.